Ramon Llull (1232-1316), el més gran intel·lectual de la història de la cultura catalana medieval, al costat d’una extensa obra filosòfica i científica, conreà la literatura en vers i prosa i, més enllà de difondre el seu missatge cristià de salvació, transformà la llengua catalana encara barroera en un instrument funcional, dúctil i apropiat per a l’expressió del seu pensament.
El llibre de les bèsties, un dels deu llibres que componen l’enciclopèdic Llibre de meravelles o Fèlix, escrit a París entre 1288 i 1289, és un relat anterior (escrit abans de 1286) que no es correspon pròpiament a cap bestiari medieval sinó a un "mirall" de prínceps (model de comportament) amb intenció clarament didàctica i moralitzadora per als governants d’acord amb l’ideal cristià que Llull promou i defensa, acceptant la jerarquia feudal de la societat en què li ha tocat viure però amb una visió ideal. Es tracta d’una narració exemplar — esmaltada d’exemptis que li donen color i vivesa i ens transporten al món medieval —, en la qual, després que el Ijeó ha estat elegit rei, Na Renard, l’astuta guineu, ordeix un seguit d’intrigues per aconseguir el control del poder i bandejar els consellers reials més nobles, fet que fa al monarca culpable per envoltar-se de consellers vils allunyats de la virtut. Si Llull aprofita per satiritzar la societat i les relacions entre el poder i la cort del seu temps palesant una visió amarga dels homes {la més mala bèstia i la més falsa del món, dirà el Bou), al final, Fèlix — desaparegut a l’inici del relat — ofereix el llibre a un rei (Felip IV el Bell de França?) per tal que en prengui ensenyament i s’adoni que en el que fan les bèsties, es manifesta com el rei ha de regnar i s’ha de guardar de malvat consell i de falsos homes.

Aquest llibre fou escrit a Mallorca (o a Montpellier) entre 1274 i 1276. Tres savis –un jueu, un cristià i un musulmà- intenten persuadir un gentil de la veritat de les seves fes respectives. Després de presentar els arguments amb una cortesia exquisida els savis, al final del llibre, demanen al gentil que no els declari quina ha estat la religió triada per ell, a fi de poder aprofundir llurs discussions tan interessants i instructives.

1ª edición.

Nacido en Palma de Mallorca hacia 1235 en el seno de una rica y noble familia, RAMON LLULL (en castellano RAIMUNDO LULIO) formó parte de la corte de los reyes Jaime I y Jaime II de Aragón. En torno a 1264 un sesgo repentino en su vida hizo de él un exaltado misionero de la fe de Cristo y, sin duda, el místico más importante del Medievo. Hacia 1275, al dejar para siempre la corte aragonesa, escribió el LIBRO DE LA ORDEN DE CABALLERÍA. Dividido en siete partes «a semejanza de los siete planetas», este opúsculo, verdadero manual del buen caballero cristiano, influyó decisivamente en el «Libro del caballero et del escudero» de Don Juan Manuel y conoció, debido a su belleza y brevedad, una rápida difusión. La presente versión de este hermoso texto medieval, así como el prólogo que la acompaña, han corrido a cargo, en esta edición, de Luis Alberto de Cuenca.